diumenge, 29 d’octubre del 2023

PEP BUSQUET I SAMUEL GARROFÉ: «EL LÍMIT»


EL LÍMIT
PROJECTES DE PEP BUSQUET I SAMUEL GARROFÉ

ÀLBUM
FESTIVAL D’ IMATGE I FOTOGRAFIA CONTEMPORÀNIA

«Eugenio Trías és un dels filòsofs en llengua espanyola més reconeguts de la segona meitat del segle XX i inicis del XXI. En repetides ocasions va indicar que el fulcre de la seva filosofia estava en la idea del límit, que separa i alhora uneix coses diferents i heterogènies».
Jaime Vilarroig Martín. Revista de Filosofía, n. 16, julio de 2019, p. 117-143.

Pep Busquet és un artista format en els preceptes d'una plàstica centreeuropea que progressivament ha reflexionat sobre qüestions vinculades amb l'àmbit de la fotogràfia.

Samuel Garrofé, que prové directament de la pràctica fotogràfica creativa, ha explorat en el seu treball qüestions relatives a la fotografia plàstica o al gravat contemporani.

Amics de les Arts i Joventuts Musicals
La Cúpula - Laboratori Creatiu - Imatge

Del dilluns 30 d’octubre al divendres 1 de desembre
Carrer de Sant Pere, 46, 1
08221 Terrassa, Barcelona

Hiperlinks:





















 

dimarts, 16 de maig del 2023

CLÀUDIA BORRÀS: «LOVE IS THE WARMEST COLOR»

«Love Is the Warmest Color»
Clàudia Borràs Amoraga


22/05/23 - 29/06/23
Espai La Cúpula 
Sant Pere, 46, 1a planta - Terrassa

De dilluns a divendres 
de les 17:00h a les 20:00h

 

dilluns, 13 de març del 2023

EXPOSICIÓ: «SORANG», D'ENRIC SIÓ




 


Enric Sió (Badalona, 5 d'abril de 1942 - Barcelona, 2 de novembre de 1998) fou un prestigiós editor, fotògraf, publicista i dibuixant. Autor amb inquietuds polítiques i intel·lectuals entengué el còmic com un vehicle de comunicació i un art autònoms. Al llarg de la seva carrera rebé nombrosos premis: com a autor d'avantguarda per Aghardi al Salone Internazionale dei Còmics de Lucca (1969), el Yellow Kid al millor dibuixant estranger al mateix esdeveniment (1971) i també altres guardons a certàmens de Treviso i Tolosa. 

La major part de la seva obra —original i molt personal, però influïda per autors italians i francesos del còmic contemporani— es desenvolupa durant les dècades dels seixanta i setanta. 

L'any 1968 publica a la revista Oriflama el còmic Lavinia 2016 o la Guerra dels Poetes amb guió d'Emili Teixidor, considerat el primer còmic d'oposició al franquisme, i inicia una intensa relació amb Romà Gubern, amb qui col·labora en el seu llibre El lenguaje de los cómics (1972). 

L'any 1974 s'exilia a Milà. A Itàlia publica dues de les seves obres més importants Aghardi i Mara a Linus, una revista de còmics i de divulgació cultural que comptava amb col·laboradors com Umberto Eco. L'any 1977 s'instal·la a París, publica a les revistes Charlie Hebbo, Fluide Glacial i Pilote i es relaciona amb els autors del nou còmic francès, així com amb els autors italians que admira: Crepax, Pratt i Battaglia.
 
 * * * 

L'any 1967 l'Editorial Salvat li encarrega uns còmics que s'imprimiran a les cobertes dels fascicles de l'enciclopèdia Vector. Enric Sió realitzarà dos dels seus treballs més originals per aquest encàrrec: Nus y el atleta i El pais de Sorang. Aquest últim es publica el 1968 en entregues setmanals d'una sola pàgina a partir d'una idea d'Emili Teixidor i amb guions de Jaume Vidal Alcover. 

Un assolellat dia a la platja, Max i Julio són abduïts a les profunditats del mar per un estrany exèrcit que els transporta a un món submarí on el seu organisme serà alterat per a què puguin sobreviure sota les aigües. Aquest món, el país de Sorang, l'origen del qual es troba a una explosió nuclear que revisqué les víctimes d'antics naufragis, està controlat totalment per una reina que s'expressa en un estrany llenguatge, barreja de llengües arcaiques, i que exerceix un poder absolut sobre els seus vassalls. Julio i Max seran obligats a treballar en els laboratoris en unes condicions d'esclavatge a fi d'aconseguir la creació d'uns nous essers superiors. 

Els Oculi, els Auriculae, els Linguae, els Manus i els Nasi (els cinc sentits corporalitzats) són les estranyes criatures que vigilen als esclaus, els Operarii, que són humans, i els Servi, que són algues, però Julio i Max descobriran una forma de lluitar i alliberar-se: la creació dels exèrcits del llenguatge i de les imatges. En primer lloc les paraules, que pràcticament cobren vida, ho revolucionaran tot i provoquen el desconcert de la reina Sorang que finalment serà vençuda gràcies a la propagació de les paraules i a la força de les imatges utilitzades pels dos protagonistes. La història conclou amb la destrucció d'aquella societat tirànica i amb Max i Julio lliures i de nou a la platja... acompanyats d'una Sorang humanitzada. 

Enric Sió experimenta amb aquesta obra diverses innovacions visuals i narratives amb les que revoluciona el llenguatge del còmic al aportar una llibertat gairebé total en l'ús de múltiples recursos tècnics i a la que l'influx de l'art fotogràfic adquireix un paper clau: concepció integral de la pàgina, ritme seqüencial a les vinyetes, alternança de positius i negatius a les imatges, síntesi, contrastos de llums i destresa en un dibuix d'una gran potència pop-art que aproxima més que mai el còmic a les arts plàstiques.

 * * * 

Amics de les Arts i Joventuts Musicals organitza des de l'any 2016 una programació estable d'exposicions a l'espai galeria d'art radicat a la cúpula de l'edifici de l'antic Círcol Egarenc. En aquest espai, l'any 2018, ja s'organitzà una exposició per homenatjar i recordar el còmic Lavínia 2016 o la guerra dels poetes, d'Enric Sió i Emili Teixidor, impulsada per la secció «Imatge» del Laboratori Creatiu de l'entitat. 

Ara, continuant amb el rescat de l'obra d'Enric Sió, hem recuperat El país de Sorang i queda pendent per a més endavant Nus y el atleta. Dues obres de gran importància, que vincularen el còmic amb l'art contemporani i que mai han estat reeditades. 

Aquesta exposició presenta la totalitat de les pàgines d'El país de Sorang, extretes d'uns exemplars de l'enciclopèdia publicada per l'Editorial Salvat gràcies a la gentilesa del propietari, un col·leccionista terrassenc. Un material original de difícil obtenció, ja que en el moment de l'enquadernació dels fascicles les cobertes on apareixien els còmics eren desestimades normalment pels seus propietaris. 

Les trenta-nou pàgines d'aquesta obra estan presentades en tres grans panells que faciliten la unió i la continuïtat de les pàgines de manera que ofereixen facilitant una visió d'absoluta mirada plàstica.

dimarts, 17 de gener del 2023

INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ DE LLIBRES D'ARTISTA «SILENCIS CREUATS», DE FÈLIX SAMPIETRO

Jordi F. Fernández Figueras pronuncia unes paraules de presentació

D'esquerra a dreta: Jordi Badiella, Fèlix Sampietro i Antonio Pérez Roldán

Un aspecte de la sala Espai La Cúpula, d'Amics de les Arts
i Joventuts Musicals, durant la inauguració de «Silencis creuats»



* * *
 

Els llibres de Fèlix Sampietro, preciosos i sobris són construccions harmòniques dotades d'un missatge en si mateixes, però en aquesta ocasió, a més, l'autor ha trobat una font d'inspiració en la poesia d'Antonio Pérez Roldán i Jordi Badiella, dos creadors que comparteixen subtilesa i elegància, tant a l'hora de manifestar, un, les consideracions que sorgeixen de la consciència de la fugacitat de l'existència; i, l'altre, les emocions que neixen d'un instant de contemplació de les formes encisadores de la naturalesa i que s'oposen a l'angoixa, al trastorn, que batega des del fons de la consciència de l'agredolça condició humana. 

En aquests llibres de Fèlix Sampietro —això és molt important—, de la conjunció de les imatges pròpies i dels textos manllevats o de referència no resulta una simple reunió d'elements, sinó que sorgeix un tot orgànic nou.